La Vida als camps de refugiats a través del diari del vilanoví Lluís Contreras Herrera (febrer-desembre de 1939) / Àngels Parés Corretgé
Parés i Corretgé, Àngels


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 9 (2016) , p. 26-47 : il
Bibliografia i notes. Inclu apèndix onomàstic. Resums en català i anglès.

El jove tinent Lluís Contreras Herrera travessava la frontera per Portbou a principis de febrer de 1939 i era un dels molts homes, dones i infants que va ser confinat en un mal dit camp d'acollida francès. Contreras, durant els onze mesos que va viure en els camps, primer a Argelers, després a Barcarès i finalment a Sant Cebrià, va escriure un Diari en el qual explica la rutina del dia a dia, el tracte a què els sotmeten les autoritats franceses, els records i les il·lusions, les dates més assenyalades, etc. En aquest text s'han triat exemples de les notes del Diari més rellevants i s'han ordenat per temes per tal que el lector pugui fer-se'n una idea general. El Diari és el testimoni viu i directe d'un obrer vilanoví, paleta, que tossudament vol deixar constància de la situació vital que li toca viure i a través de la seva paraula escrita coneixem la vida dels camps, la seva i la dels companys.

Dietaris de l'exili : Al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas / Víctor Torres ; [edició de: Montserrat Catalán] ; pròleg de Miquel Pueyo
Torres i Perenya, Víctor


Lleida : Pagès, 2014
220 p. ; il. ; 24 cm (Guimet, 192) 
ISBN 9788499754963

Dietaris de l'exili aplega dos diaris que Víctor Torres va escriure, enmig de les turbulències de l'exili. El primer narra els seus primers mesos de la vida a França tot just al final de la Guerra Civil espanyola. Escrit a mà en una vella llibreta i en un context tràgic, Torres no abandona mai el punt d'humor i la intel·ligència política que va caracteritzà el seu caràcter. El segon dietari, ja picat en una màquina d'escriure, recull els episodis personals i polítics del temps que excercí a París com a secretari general de la Generalitat a l'exili amb els presidents Irla i Tarradellas a l'any 1949. Tots dos documents són a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet.

La Maternitat d'Elna: la història de 597 nens salvats dels camps de refugiats
Montellà i Carlos, Assumpta


Barcelona : Labutxaca, 2009
192 p. ; 18 cm (La butxaca) 
ISBN 978-84-92549-35-1

La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als caps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argeleres i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

La Maternitat d'Elna en imatges / Assumpta Montellà
Montellà i Carlos, Assumpta


Badalona : Ara Llibres, 2008
160 p. ; 23 * 23 cm
ISBN 978-84-92406-26-5

La Maternitat dïElna en imatges és lïàlbum de fotos dïElisabeth Eidenbenz, la jove mestra suïssa que va salvar dïuna mort segura 597 nadons, fills dels exiliats republicans que malvivien en els camps de refugiats del sud de França.

1939 des del refugi de Poitiers: l'exili civil en les cartes de Maria Deu Laspalas a Ricard Simó Bach / Josep M. Benaul Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 48-79 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina.

Ricard Simó i Maria Deu i el seu fill Josep, d'encara no tres anys d'edat, van participar en l'exili en massa a França darrere la caiguda de Catalunya el 1939. Ricard, barber i militant del POUM, fou comissari polític de l'exèrcit republicà, mentre que Maria, sastressa, no va militar en cap organització. La família va estar separada des de l'entrada a França: Maria i el nen a Poitiers, en un dels refugis per a dones, nens i ancians espanyols; Ricard als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès i, després de fugar-se d'aquest últim, al Beaujolais. El contacte es va mantenir gràcies a la correspondència. Les cartes enviades per Maria -89 el 1939- permeten analitzar les condicions de vida als refugis, gairebé gens estudiats en comparació amb els camps de concentració, i aporten molts elements per estudiar les complexitats i incerteses d'aquest primer any d'exili. Finalment, s'analitza el retorn de Maria i el nen a casa al final de setembre de 1939 -Ricard no va tornar fins al final de 1941- i l'impacte causat per aquesta experiència, primer acte d'una dramàtica postguerra.

Presentació / Maria Campillo, Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Campillo Guajardo, Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 8-19 : gràf. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes.